Eppur, si muove…

Ja he parlat una mica d’això a la web de Cativistes. I aquestes coses no són motiu de comentari als noticiaris, ni en parlen ministres, alts càrrecs, directors generals de… ni tampoc diputats a Strasbourg o Brusel.les. Probablement, tret d’alguna rara excepciò, ni saben el que és un contenidor marítim. Lo seu és la paraula, lo meu l’acciò.

Europa s’està movent. El comerç ha tornat a arrencar, i amb no poques ganes. A empentes i rodolons, amb grecs que (sense voler, és clar) fan la guitza. Amb espanyols (qualsevol diria que volen) que posen trabetes. Amb irlandesos més pendents de reivindicar per sempre la “national paint”, que de caure del núbol. Races aguerrides, que fan la guerra per el seu compte. Com “Los 300”, igual. I acaben com acaben. Com acabarem, els pobres PIGS.

Un defecte dels molts que tinc, ha estat dedicar-me al comerç exterior. D’altres es fan toreros, què vols, cadascú té les seves rareses. El meu sector, el del transport internacional, sempre és el millor indicatiu de com van les coses al món en temps real.

Una de les rutes més importants, si no la primera, de càrrega marítima, es la Xina-Extrem Orient / Mediterránia, en els ports de la qual entren el 60% de productes que Europa, la vella Europa, compra a paísos que un dia vem anomenar tercer món, i avui els hi compren el més inversemblant, a preus que de vegades ens fan avergonyir.

Quan el benvolgut i admirat Zapatero negava la crisi cap allà mitjants del 2008, parlant de “suau desacceleraciò”, els preus de transport Est-Mediterrània, estaven caient del ordre del 20% setmanal; fins arrivar a un punt, a finals del 2008, que un contenidor de 20″ ( 30 metres cúbics de capacitat màxima ) es pagava a qualsevol naviliera “de prestigi” com ara MSC o Maersk a uns 600,00 dòlars, incloint els recàrrecs per combustible, taxes del Canal de Suez, etc. Els professionals sabiem que teniem a sobre una crisi com feia molt que no es coneixia. I ens portaven els dimonis, quan sortia en ZP o qualsevol titella seu dient que tot anava “raonablement bé”.

Les navilieres “outsiders”, com ara la Iraniana IRIS LINES/HDSL, cobraven uns 400,00 dòlars. Novembre 2008, Zapatero dient que som forts. Europa espantada, nosaltres als núbols. Era senzill: oferta i demanda. Els vaixells sortien buits dels ports asiàtics. Europa estava parada. UGT i CCOO amenaçant amb bronques si aqui es feia rés que atentés contra els seus interessos. Els seus, no pas els dels treballadors, compte!. D’aquests em tocarà parlar, i aviat. I no tindré molta educaciò.

Experts en economia ens parlen del dibuix de la crisi, que si una “L” que si una “U”, la pitjor, que si una “W”. L’assessor d’en ZP li ha dibuixat una “?”, que és el màxim que ell pot assimilar després de les famoses “tres tardes de economía” que li varen donar.

Europa, les empreses europees van començar a moure’s, malgrat els bancs, la tardor del 2009. Moure’s = comprar + vendre = distribuir = promoure el consum, de tota mena, no només el privat. Molt més indicatiu que exportar, que és just el contrari, encara que això anivella la balança de pagaments, i entrem en temes de macroeconomia. Es clar que exportar és clau, però l’indicador del nostre nivell de consum el marca la importaciò.

Ergo, oferta i demanda, els preus van començar a pujar la tardor. 100,00 dòlars avui, 200,00 passat demà. Fins el punt, que al Desembre, la época àlgida, el mateix trist contenidor que feia un any costava 600,00 dòlars, ara valia 1.800,00. Percentatge? Feu números. El pobre distribuidor espanyol/català et diu: “No venc una m… i em quadrupliques preus? Esteu boigos”. No, estimat client, “es lo que hay”, la crisi, la globalitzaciò (punyetera paraula, l’han posat de moda fa ben poc, quan en el meu sector és ni més ni menys que la pedra filosofal: tothom ven, tothom compra, i jo ho transporto tot!).

Passada la eufòria nadalenca a Europa, les coses volien apaivagar-se una mica. Els preus van baixar una mica. Fins el Febrer, arriva l’Any Nou Lunar Xinés. S’acaba el món, com el 31 de Juliol europeu. Preus per sobre dels 3.500,00 dòlars. Recàrrecs de tota mena. I un cop els xinesos han fet la seva festa annual, tot hauria de tornar a la normalitat.

Si? No. Europa segueix movent-se, l’engranatge Merkel-Sarkozy va grinyolant, però funciona. I ara, ens anuncien pujades fortes per Juny. Es compra, es distribueix. I ningú no vol stocks, tothom compra a Asia perquè sap que abans que arrivi el vaixell, la mercancia ja està venuda. “Stock 0”. Ideal per la càrrega aéria, tot i que el volcà ens està perjudicant més que Rajoy a l’Estatut.

Tenim la “V”? O la “W”. No ho sabem, però alguna cosa tenim. I a Catalunya, tenim empreses, gent amb molta empenta, que contra tot està lluitant per tirar això endevant. I aquests emprresaris, aquests emprenedors, aquests que són qui realment fan moure el país, es mereixen un govern que ajudi. He deixat això a mitges al migdia per baixar al meu bar de sempre, i compartir l’entrepà amb La Vanguardia. Pensant en això, he llegit la crònica d’en Juliana titulada “España intervenida”. I evidentment he pujat de molta mala llet, amb perdò.

Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

3 respuestas a Eppur, si muove…

  1. Anonymous dijo:

    Penso que ho estàs passant molt malament, per tirar endavant amb aquesta crisi, que sembla estancada. No tenim uns governant a Espanya que siguin bons, ja que no s'he escapa cap, son uns incopetens totals. Jo estic ja també tipa de veure tant i tant inmaduració. I que no fan més que discutir. Quan haurien de estar a la altura de les circunstàncies. No tinc idea quan acabarà aquesta pessadilla. Però si se que a sobre de la crisi que estem passant, sembla que només tenen ganes de fer la punyeta als catalans. Jo he compartit amb tu el tema de dir STOP ALS IMMIGRANTS SENSE PAPERS, per què es una situació insostenible i descontrolada totalment. I a sobre la despesa que ens esta ocasianant. En fi Jordi desitjo que en la teva feina puguis en sortir-te. Tinguen esperances, de que no duri gaire temps més. Montse varderi

  2. Molt bon escrit o apunt. Realment si es coneix el tema des de dins hi ha més suc a treure i per donar a conèixer. El problema és greu, molt greu. La situació no té encara cap visió de recuperació. Demà en Rodríguez parlarà de les mesures per estalviar 15 mil milions. Això és una almoina comparat amb el que caldria fer. Però fins ara tot han sigut pronunciaments i promeses, buides això sí. No hi ha idees i llavors és difícil prendre mesures. Aquest president està governant pels sindicats. Els té contents perquè no se li posin d'esquena. Uns sindicats com cal ja haurien actuat. El problema del transport marítim és greu i tenim el port que tenim. I ara es prepara a Madrid una LOAPA per quedar-se ells i nosaltres a mirar. Per tant anem a menys. Vaig fer un apunt comentant aquest tema. Endavant.

  3. Anonymous dijo:

    Jo no tinc idea, com pot acabar amb aquesta gentel buscar una independència. Ja que son capaços d'enviar-nos, un batalló de armería.No tinc ideaperò si tenim questa oportunitat, penso que es el unic camí digne que té Catalunya. Ja que tot ens el volen treure, les Caixes, ara els ports. Son uns dictadors. I son els mateixos, de abans, van amb la cara disfressada, però no ens enganyem, una Espanya Imperalista.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s