Vergonya del País. O Fàstic i mal d’estòmac

Hi ha dies que tens festa, i hauries preferit anar a treballar. Enfrascats com estem en mil i un problemes, polítics socials, econòmics, es sentir o llegir notícies i t’agafa un mal de ventre important. Acabaré per tenir accions del laboratori que fabrica el Pantoprazol (c).

Llegeixo a una amiga de la web 2.0, a qui tinc en molt bon concepte, dir que sent vergonya del seu país, que abandona. Es una persona molt i molt cultivada, amb uns valor enormes. Jove i entusiasta, la llegeixes i descobreixes que a casa nostre hi ha gent que val molt. I et sens petit al seu costat. I et fa angúnia que digui que prou. No anem bé, et dius. Si aquesta està així, com està el país.

Però es que una hora abans, sentint Catalunya Ràdio, en Manel Fuentes, amb dues preguntes senzilles i directes posa en evidència a dos càrrecs importants: l’amic Iceta del PSC, incapaç de donar explicacions clares i entendores de perquè o perquè no el seu partit demanarà o no una comissiò d’investigació per el cas Millet, cas Palau, cas digue-li com vulguis. Ni tampoc és capaç, professional del tema com ell és, d’explicar si servirà d’alguna cosa el numeret que en Montilla está muntant a Madrid avui mateix per canviar el TC. Afirma ignorar (ell!) si el mafiós Luigi és o no del partit. No sap?, es curtet?, ha tingut mal cap de setmana? O es que simplement és un altre incompetent amb sou indecent del partit (es a dir, pagat per mi). Un petit engranatge més d’allò que hem decidit anomenar “sistema de partits”.

L’altre ínclit es el Sr. Homs, prohom de CIU a Madrid. En Fuentes, com si a un vailet fós, li fa preguntes curtes, directes, senzilles, que fins i tot jo entendria. També es mostra esquiu, dubta de que dir. Demostra que no sap com funcionen el Senat i el Congrés. No sap contestar perquè realment en Mas no ha volgut mullar-se, i envia lloctinents a Madrid. Tan greu és deixar plantat a Montilla i dir clarament que volen que es cremi ell, que per això és el partit de govern?. Rapapieja quatre tontades sense sentit, i divaga com si estés begut, quan li pregunta en Fuentes si volen comissiò d’investigació per Millet, per en Luigi o per el que sigui. Es cubreix les esquenes, no vol quedar en evidència, i el seu silenci el traeix. Un altre inútil? Táctica pre electoral? O simplement: tenim polítics d’un nivell que fa por?. Son licenciats aquest dos? En què? Les seves mares deuen estar orgulloses, i no vull sonar groller. M’encenc.

Obres el teu flamant portàtil a casa, i la noticia més seriosa que et cau és que la broma de la consellera Geli amb les jubilacions de metges, no només ha estat revocada taxativament per la justícia, sino que, repeteixo, la broma, ens costa als catalans 70 mil.lions d’euros. Via web 2.0 faig una mica de comentari sarcàstic amb la meva amiga avergonyida. Però et pares un minut i penses. I pensar dona mal d’estomac. 70 kilos! Virgen de la Boca Abierta! I compte, que la Sra. Geli no pot ser acusada de pertanyner al sector montillista-espanyolista-anticatalanista del PSC. No és quintacolumnista. Es dels “bons”, sector familia Maragall, Tura, Castells… si aquesta és dels bons, que “Deu mos en guard”, que deia la iaia a Gandesa.

El trist president la cessarà? No. Ella dimitirà? No. Algú exigirà seriosament l’acomiadament fulminant de la senyora? No, ho faran amb la boca petita. Ja arriven eleccions. Alguna organitzaciò catalana posarà querella criminal per malversaciò de fons públics?. Nchht! Ja ho vaig preguntar a Xavier Trias: si un sindicat mafiós ultradretà ha pogut dur Garzón als tribunals i carregar-se’l, no es podria processar a l’Hereu?. I ara la Geli. Can Brians a rebentar.

No, a Catalunya presumim de molt de seny. Fins que el seny, i la poca vergonya ens perden. I la vergonya ens cau als anònims idiotes que no anem a sopars socials entre setmana, perquè treballem 10 hores al dia -els privilegiats que treballem-.; els que no asistim a simpàtics happenings de dissabte fent volar globets amb el símbol del partit.; els que cada quatre anys som cridats a parlar, s’ens fa la pilota, s’ens promet la lluna; els que, uns parlen ara de desafecciò, altres de vergonya; i altres, fills de Gràcia, directes, grollers i maleducats com som, diem simplement fàstic. Varem tenir dos immensos mestres, Don Emilio Cayón, centenari, i Don Miquel Valls,que ja ens va deixar. Ens varen ensenyar a la Plaça Lesseps a tenir valors, a ser homes de bé. Però no ens varen ensenyar a parlar educadament. Llástima, avui potser seriem secretaris personals de l’Iceta. O ajudants de l’Homs. O seriem la Geli.

Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

4 respuestas a Vergonya del País. O Fàstic i mal d’estòmac

  1. Martini dijo:

    Avui era prevista la intervenció de Montilla en el Senat?, doncs no m'havia enterat. Estic d'acord amb tu que, potser, l'Artur Mas l'ha pifiada no acudint a Madrid en recolzament del President de la Generalitat, i això serà de ben segur aprofitat pel 3P com a munició contra les fabuloses expectatives electorals de CiU. Dels altres assumptes que has comentat, no n'estic al cas, perquè, avui per casa, estem "fent dissabtes" i no m'he pogut posar gaire al dia del'actualitat informativa.Prent-ho amb calma, Jordi, perquè ja saps que això de la política és la disciplina per excel·lència de fintar i aparentar!

  2. Anonymous dijo:

    Quina sort que té la teva amiga de poder marxar, ja que es el que faria jo, des de fa temps. Si fos jove i sense compromisos. Ja que també estic farta de tot. Jo les entrevistes no he vist cap, ja que la TV, la veritat, la segueixo poc. DelInceta si que puc dir, que sempre el veig com un idiota. I que no sàpigue res del cas Pretoria, en fi es fa el longuis, el cas de Francesc Homs, jo al conec, i no es tonto, ara quines ordres tenia, hi hio sap. El Mas crec que fa massa per aquest del PSC en vulgué ajudar-los. Ells soletss'han buscat tot el merdé que tenen, el pitjor, es que en els seus merdes, ens estan arrastran a tots. Per mi el tema del jubilats, ho trobo deverogonya. No entenc de economia, però crec, que precisament aquetes persones, que son les més febles de la societat, van i lis fan pagar el plats trencats. I no, més això es que ara el que es jubili cobrarà menys del que en un principi, hauria de cobrar. I no se sap fins quant? I jo en continuü preguntan? parlan i parlan i parlan. Pero en tenim una despesesa molt forta tota aquestes persones immigrants, que la Seguretat Social, els atent, els menjadors gratuits, que de una forma discriminda, es dona a ells, i que hi ha families que la necessiten i poder més que ells. I si no per això son d'aquí, que no la tenen. Continua els robatoris, jo ja soc victima de tres. Jo ara no tinc carnet de Identitat. Ni carnet de cobduir. A sobre tinc que tornar ha pagar. L'Atur que tenim. Més tots aquets que van ha robar-te. Sense papers, i no diuen res. En el BOE de decembre del 2009, diu que tot extranger sense paper serà repatriat al se lloc d'origen i signat pel Rey. I jo no veig que això estigui passant. Avui he sentit per la radio un que havia robat, que havien repatriat, ha fet un recurs a la UE, posaran una sanció a Espamya i el tio torna? JO no entenc res de res. Jo si que tinc el cervell vuit. Ja que no puc enrendre res del que suceix. Ara ho tenim que tenir calma i aguntar o bé, mirar i convençar al nostres polítics catalansque estem farts de estar aguantant, tota la merda dels dels atres i buscar la llibertat.I que el donguin a tots plegats. Ja que mai ens entendem, amb Espanya i amb idees espanyolistes.

  3. Cristina dijo:

    hem de ser i prou . Ser persones i amb valors i tot això no passaria. Prendre responsabilitats en els nostres actes. ser del tot responsables. Amb una ètica com cal, catalanistes, estimar el país ser capaços de jugar a la botifarra i no enganyar a ningú ni a nosaltres, ni al contrari ni al company. Només així tirarem endavant. una utopia

  4. Amic Jordi m'agrada el teu escrit i l'estil de redacció. Però haig de dir-te un tema i entendràs. En Homs, Quico Homs, no és un home de CiU a Madrid. Quico Homs està aquí al Parlament de Catalunya i és l'home de l'economia. Per cert, un bon element. I en tenim més. Per exemple en Jordi Joly, tinent d'alcalde d'Economia a l'Ajuntament de Sant Cugat. L'home que amb bones idees i amb una preparació com pocs, ha sabut canviar el sistema de gestió d'aquest Ajuntament. Un home que ha estat convidat per arreu, Madrid, Sevilla,m Oviedo, País Basc, València, etc., per explicar el seu sistema econòmic. I per això varem aconseguir dos premis internacionals. Un de Transparency Int., per ser l'Ajuntament més transparent de tota Espanya. I el segon, lliurat per l'UE al considerar que Sant Cugat és el millor Ajuntament d'Europa en bona gestió. I sobre tot en la part econòmica. Ja veus. I en canvi tots dos són persones que ara són sota l'ombra i espero que ben aviat els puguem veure en el millor lloc del nostre País. També val a dir, que al nostre Ajuntament els proveïdors cobren pel sistema del confirming i ho fan en un termini de 20 a 25 dies. I això, les entitats financeres només ho atorguen als Ajuntaments sòlids i que tenen garanties.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s