P’allá, no! P’acá!

No ens volen. Així de senzill. Ni ho faran. A Espanya només ens necessiten per esprèmer la mamella, com comentava ahir. I una regió que econòmicament no ens hauria de necesitar per rés, i que s’entestin els seus manaires ultradretans, de vestits de disseny gratis-total, té una relació íntima, milenària, important amb nosaltres; malgrat tot ens menysprea olímpicament. Una part de la seva població voldria una relació millor, fluida i de col·laboració, en àmbits econòmic, cultural, social. València, li diuen.

Però no pot ser. El Gran Pla dels jacobins espanyols a dreta i esquerra, és anular qualsevol influencia catalana arreu la pell de brau. I mica en mica, després de l’enorme fiasc de la cèlebre constitució del 78, ho van fent. Gota malaia. Dutxa escocesa. Coneixen la nostre potencia, som un perill per ells, els miserables íbers decimonònics, els grans fatxendes, ximples, maldestres, mestres en l’art de la filigrana i del nyap milenari.

No paga la pena fer esforços. “Som una nació, nosaltres decidim”. Sí? Doncs no ens equivoquem. No tenim rés a fer amb ells, no val la pena intentar acostaments, millorar relacions. Cal mirar al Nord, a la Europa seriosa, la vella Europa amb qui sí ens podem comparar. No val la pena mirar cap el sud o l’oest, ón no hi cabem. Rosselló, terra càtara, custodia de secrets i cultura que han forjat la Europa actual. Seny, sensibilitat, cultura social, bressol de la civilització que ha engegat el món, malgrat els seus –molts- errors històrics. Carolingia –amb permís de l’Enric Juliana-, la sobrietat, el progrés. Els Països Catalans tal com els desitjavem no existirán mai més, al sud de La Sènia. Siguem realistes. Jaume I no existeix.

En un món convuls, on fins i tot les dictadures proto-àrabs están esvalotades hores d’ara, Catalunya no pot perdre massa temps en intentar una reconciliació i anar junts amb un batibull cridaner de pobles hispans, que están més a prop de la barbàrie que de la civilització, vergonya de la Unió Europea. Donem-nos compte que això no és una batalla perduda, és una guerra acabada, sense solució de continuitat. Mirem al nord, on els pobles s’entenen. Que es fotin Espanya per on els capigui. Cantava Raimon, naltros no som d’eixe món. Adoptem Raimon, valencià respectable. Fem-li cas. Demostrem que Catalunya és molt més cosmopolita, molt més del tercer mileni, que aquesta colla de troglodites que componen la fauna ibèrica. Aixequem el cap, obrim-nos al món, deixem anast el llast d’una vegada. Mirem cap el nord.

Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s