Prenent decissions

Fa messos, abans de les eleccions del 28N, que van donar a Mas la presidència, vaig tenir una xerrada interessant amb un individu de qui respecto molt la opinió. Parlavem del meu (humil) blog, on vaig deixant anar opinions, pensaments, reflexions, i de vegades, massa queixes, sobre tot polítiques. Em deia: “Parles i parles però no et defineixes. no indiques quin serà el teu vot”.

Li argumentava que m’era complicat prendre una decissió. El partit que més a tocar tenia la Generalitat, i que creia que calia per canviar el nefast llegat del tripartit, no és el meu partit. No soc de dretes, no soc cristià demòcrata. Per altra banda, tenia (moltes) queixes sobre ERC, i la pobre, per dir-ho d’una manera suau, trajectòria com a partit de govern; especialment menyspreava la estúpida forma de fer i els fets del famós Carod-Rovira, don “José Luis, aquí y en la China, señora”.

Em va esperonar l’amic al final de la xerrada, etzivant-me una de forta: “Pensa en qui ets, d’ón vens. I actua en conseqüencia”.

Així ho vaig fer. Bo i sabent que era un vot perdedor, vaig emetre un “vot valent”, de “gent valenta”. El resultat de les eleccions és prou conegut. Avui, un partit que ha escombrat a les eleccions, nacionals i municipals, és en mans de la extrema dreta espanyola i espanyolista, a tots dos cantons de la Plaça Sant Jaume. La demolidora pre-campanya, de més d’un any, amb el lema “preparats pel canvi” o “canvi positiu”. El “somriure”. La “il·lusió” d’un govern sobiranista. La arxi-famosa xarxa “Cativistes”. La “Casa Gran” del catalanisme polític. Tot això ha esclatat al caure de quatre grapes damunt la realitat de l’estat al qual pertanyem, ens agradi o no (NO ens agrada). Zapatero va trigar un parell d’anyets en treure’s la màscara de Bambi i mostrar-nos la cara veritable d’un tril·ler sense programa, sense idees, sense eines per tirar endevant un país complicat com és espanya, on convergim diverses realitats nacionals. Doncs, ves per ón, CIU ha trigat poc menys de sis mesos en fer el mateix. Sobirania? Independència? Concert? País? Paraules que ara semblen molt i molt buides de contingut.

Crisi econòmica. Cada país té les seves pròpies mancances. El nostre parteix amb un gravíssim desavantatge: 22.000 milions (!) d’espoli anual.

Es venen per 1.450 milions. que NO vindran per llei. Fan el ridícul mantenint un govern a canvi de 3 hospitals (22.06.11); mentrestant els bascos (en el seu estricte dret) escuren fins el paroxisme la cassola de tots. No els hi retrec. Saben jugar a poker, i aposten fort. No com d’altres.

Sabent d’ón vinc; assumint qui soc. Ja no és un “vot valent”. Es un decissió meditada llargament. M’implico, des de ja mateix. No m’agafa prou jove com per aspirar a grans fites personals; però no m’agafa tant gran com per no poder col·laborar en la construcció real, seriosa, pas a pas, decidida, del meu país. Del meu futur Estat propi, que tal vegada no veuré fet realitat, però n’estic segur que el meu fill sí. Prou collonades “amb il·lusió”. Prou “sentit d’estat”. L’estat que em preocupa és el meu, no el d’ells.

Som una nació? Sí o No? Doncs vinga, que cadascú es retrati, si vol, i fem càs a qui deia que una crisi genera noves i bones oportunitats. I Catalunya les té ara.

Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Prenent decissions

  1. Anònima dijo:

    Hola Jordi,
    He anat a parar el teu blog via twitter, jo no sóc economista i per tant prefereixo no pronunciar-me en aquests temes per no ficar la pota.
    Sovint s’afirma que Catalunya pateix un dèficit fiscal d’un 10% (com afirmes a la present entrada) però aquestes dades són actuals? No em malinterpretis, en cap moment afirmo que Catalunya no pateixi un espoli fiscal però em costa de creure que siguin aquestes xifres veient com està Catalunya (enfonsada en la més absoluta de les misèries).
    Per últim (si no és molta molèstia), podies fer-me cinc cèntims de com veus el futur de Catalunya? Jo veig que la cosa no va bé, tancament de pimes, un deute brutal, avui llegeixo al diari “Ara” que molts polítics es reconverteixen en assessors…i a sobre el 89% de la inversió estrangera va a parar a Madrid. I jo que pensava que amb CiU la cosa canviaria (si sóc jove i ingènua). Sóc molt pessimista.
    Gràcies

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s