Examen de consciencia, dolor dels pecats

M’agrada veure com cada dia van sortint veus de gent de ERC, vertint opinions, idees, reflexions sobre la ben propera “cimera” que será el 26è Congrès Nacional. Haurà d’èsser un congrès per la catarsi, per la necessaria renovació, després d’anys de baralles internes, disputes, desencontres i postures maximalistes de gent amb un tarannà massa personalista; allò de “treure pit” devant els altres. Com diuen els mesetaris? “Quítate tú pá meterme yo”.

Set anys de partit de govern, però fent-se oposició a si mateixos des d’el govern, donen per unes quantes sessions de psiquiatra. Com a ciutadà anònim, sempre vaig pensar que en el primer Tripartit ERC es va equivocar, de bona fe, però equivocar. En el segon, no hi havia error possible. Sabien bé el que havia passat durant tres anys, i quines greus errades va cometre Carod-Rovira, i darrera ell, tota la munió de càrrecs electes, gent a ben segur honrada, però que pensó que van ser enduts pendent avall en un terrabastall imparable. Borratxera de poder? Somnis d’independentistes que no es prenien seriosament el que realment significa tasca de govern? Gent que ignorava o es feien els sords devant el que passava més enllà de l’Ebre ? L’altre banda de l’Ebre. Agradi o no als independentistes, ara com ara, és enllà on es dicta l’esdevenidor català, el nostre dia a dia, i el futur immediat. Els tètric jacobins que ens han destrossat l’Estatut que va negar ERC. Gran aposta. Jugar a Don Tancredo se li escau molt a Rajoy, però no és tolerable en polítics catalans que tenen com a punt de mira la llibertat, la sobirania, l’autodeterminació, l’Estat Català com a realitat futura. La República Catalana!. No es pot ser tant ximple.

El partit més important del país, per tradició, per haver estat la corretja de transmissió de grans patriotes com Macià o Companys, o tants d’altres, no pot fer el ridícul permanentment. Com vaig llegir a un militant fa un parell de dies “se pot ser partit de govern, i no estar al govern”. Molt d’acord. La dèria per tenir ‘poder’ penso que va encegar a massa gent, els màxims dirigents els primers.

La perfecta estupidesa d’en Carod reunint-se amb ETA, per molt lloable que fos la intenció; deixant en evidencia, no tant sols el Govern, sino la máxima autoritat llavors, el President Maragall.

Les trifulques contínues d’en Puigcercós, volent-se treure de sobre el seu ‘rival’ ; ignorant una crisi brutal que teniem al damunt, defugint responsabilitats de govern (molt més greu, si com a tercer soci tens una gent tant perillosa com els Eco-socialistes), tot per un plat de macarrons, que quan el van rebre, ja estava socarrimat.

Imatges vergonyoses amb indis centre americans, que van donar una imatge penosa, al marge del cost enorme de tals diversions, fregant el frikisme berlusconià.

Les postures de “matxos”, personalismes i egocentrismes, que han donat com a resultat tres partits que es diuen independentistes, escissions d’escissions; personatges com Joan Laporta treient pit i pretenent ocupar l’espai sobiranista. I no perden temps, ja ho veiem dia a dia. I es fan nosa entre ells. No pot ser. Així caminem, amb pas ferm, cap a l’Estat Català?. No senyor.

Resultat: un programa televisiu tant influent (sí, així ho crec) en els ciutadans catalans, com ara és Polònia, s’acarnissava dia sí, dia també, amb aquests manaires irresponsables, i amb un partit que no mereix el que li ha passat, ni la pràcticament nul·la presencia institucional post 28N i 22M. Alguna cosa ha de canviar, i ràpid.

Cal reflexió, cal unitat. Cal idees clares. Cal que “els altres catalanistes”, els de centre dreta, s’ens creguin. No és acceptable que CIU s’hagi de posar de genolls devant els espanyolistes peperos per aprovar uns pressupostos; cal diàleg, cal començar de zero si és precís. Cal redefinir què és, i cap a ón va Esquerra Republicana de Catalunya. Exacte, tres paraules, senzilles i entenedores: Esquerra i República i Catalana.

Molta sort, als que ho han de fer possible. Si podem, hi serem per constatar-ho. I ajudar.

Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Examen de consciencia, dolor dels pecats

  1. Jordi un bon escrit, però per el que he llegit en facebook la Republica Española que aquest dies parlan sembla no vulgué a Catalunya, sembla que volen una Espanya única, al menys un dels que va parlar? Jo no tinc idea. Però si penso que el Govern d’Espanya no deixaria que una Republica Espanyola sortis. A nivell Català, ja és una altra història. Que estem cansats de Madrid i la seva sentralitat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s