Debem ser tontets…, els catalans

Tot just arrenca la campanya electoral. Quinze dies de rauxa i xerrameca buida de contingut en boca de titellaires a dreta i esquerra.

Com no podia ser d’altre manera, ens surt de bon matí el C.I.S., i ens confirma el que sabem ja fa temps. Que la gavina blava arrassa pertot, que tornen els hereus del franquisme, transformats en partit democràtic (a la fuerza matan, diuen), a regir els destins d’aquesta península desgraciada, que ni se sap des de quan no ha estat dirigida per algú amb el menys comú dels sentits.

Bé, donant un somer repàs a la trajectòria política, social, i sobre tot económica de Espanya en els darrers quatre anys, a mans d’un inepte incapaç com pocs, no ens hauria d’estranyar als veïns-a-la-força que som els catalans (calla, veïns no, colonitzats i perdonats la vida per el Conde Duque dels pebrots). Encuriosit i volent recordar els temps d’estudiant d’Història, vaig repasar el currículum de l’interfecte, i que ens perdonés la vida amablement és un tota un fita per Catalunya. No era ningú el paio!

Ens juguem no pas els propers quatre anys; ens juguem molt més a Catalunya. La força d’un milió de persones cridant allò de “Som una nació, nosaltres decidim!” no ha semblat suficient, vist el vist des de Juliol de 2010, annus horribilis per Catalunya (i no nomes per haver d’aguantar les comèdies de La Roja). Cal alguna cosa més que sortir al carrer. Cal tenir força i respecte, o necessitat de la nostre col·laboració, allà ón, ens agradi o no, es decideix el 95% del nostre esdevenidor, del nostre dia a dia. A Madrid.

Llegeixes, sents, veus, les estúpides barralles de pati d’escola dels atomitzats independentistes, i arronses el nas. No anem bé, dius, amb aquests xiquets. Avui uns denuncien que altres han muntat una Web demanant l’abstenció, per allò de “jo la tinc més grossa”. No, amics, així no serem independents en generacions, dic generacions!. No se si tota la culpa de tot plegat és de l’infaust Carod-Rovira. Ségur que no. Algun gen maldestre porten aquests nois a dintre.

Cal seriositat, cal fermesa, cal unió, cal donar un cop de puny a taula. Cal que a Espanya d’una maleïda vegada entenguin, sí o sí, que no es pot espoliar a diari a un poble i esperar que col·labori amb la “governabilitat” d’una nació(?) en fallida. Digues-li Pacte Fiscal, digues-li Concert Econòmic, digues-li Llei Antirobatori Català, com et doni la gana.

Cal que canviin moltes coses vers Catalunya. Començant per els socialistes catalans, i el seu immens rostre de ciment. Veure a la Carme Chacón exigint aturar retallades, quan ella ha malbaratat o hipotecat un ministeri del tot prescindible en 27.000 milions, es poc menys que vomitiu.

I, què tenim, al C.I.S.?

El PSC torna a guanyar, malgrat perdre uns quants, no pocs, diputats.
El PP frega el sorpasso amb CIU.
CIU guanya només 3 diputats més.
ICV, els arxifamosos ecopijos d’en Saura, o puja o es queda igual.
ERC, per alguna mena de miracle, es queda igual.

A Catalunya! De debó, els elogis de Cervantes a la amabilitat de la terra catalana, no anaven desencaminats. Qué bons que som amb Espanya. Putes i posant el llit, cornuts i pagant el beure.

Que ens passa?. Tornem a fer del PSC, el gran traidor de Catalunya, la força més votada?. On són el milió de veus del Juliol del 2010?. I el PP creixent com l’escuma. On cau la memòria dels catalans devant els furibunds atacs del PP durant anys i anys?. Ningú no recorda els boicots a la ràdio i els insults a diari?. Ningú recorda la recullida de signatures?. Ningú no recorda el TC?. I la immersió lingüística que pretenen destrossar?. No parlem ja d’economia i espoli. Parlem de dignitat.

Quina dignitat li queda als catalans?. La del famós editorial conjunt?. Cridem, ens queixem, però ho fem dissabte; diumenge anem a votar espanyolitat, de dreta o d’esquerra.

Ens queden 14 dies per que els catalans amb sentit comú s’expressin. Que tinguem sort, que ens cal i molt. Potser ens queda algun, de català amb sentit comú.

Astérix, están locos estos romanos!. No, estimat, són catalans i deuen ser tontets.

Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Debem ser tontets…, els catalans

  1. Fernando dijo:

    Tens raó amic Jordi, ens hem begut l’enteniment i a sobre hem plegat les ales. Catalans de debó si tots units deixem de fer el que els hi dongui la gana al pp i a ciu, estarem lluitant per la nostra llibertat, pels nostres derets, els nostres fills, el futur i a veure de una vegada per totes si els espanyols s’asaventan que no som com ells, que podem viure perfectament amb els nostres recursos, que sabem millor que ells administrar les nostres necesitats, que no dilapidem en reis o en noblessa, que trevallem per fer el nostre País, CATALUNYA, un exemple per la resta del mon, que som honrats, fidels, responsables, seriosos, solidaris, treballadors i orgullosos del nostre Poble.
    Deixin a CATALUNYA ser com ens agrada als Catalans i espanya que viva de otros, que sangre a otros y después de arruinarlos que los desprecie y vilipendie com ha fet amb nosaltres. Aixó es el que ens espera si els feixistas del pp guanyen.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s