Un brindis al Déu Sol

Als meus 40 i tants anys, i des de que vaig prendre consciencia del món on vivia, han passat massa anys. Un allau d’aconteixements a tot el món van precipitar que l’obscurantisme es tornés globalitzaciò arreu.
Les nostres opinions en qualsevol àmbit, ja excedeixen lo privat, i gràcies a la xarxa, poden ser conegudes per qualsevol que no visqui a l’inframón, mal conegut per Tercer Món, on ignoren que és la xarxa, o un simple ordinador, però saben perfectament què és la gana, la que els hi fem pasar.
La injusticia, la sense-raó de la raó pura, portada a extrems demoniacs, ens ha acompanyat fins el segle XXI, el de l’esperança, el de l’assoliment de la pau del Home -en majúscula- amb si mateix. Però en el meu escepticisme, crec més aviat que ens dirigim cap a Mad Max, on la Cúpula del Tró dona i treu raons. I em preocupa el futur, que per edat m’agafarà vell; i el que es trovará el meu fill, que és insultantment jove.
Aprofitant que les noves tecnologies permeten expresar-se y llençar opinions al món, sense necessitat d’apujarse a un tamboret al Speaker’s Corner, em llenço a la piscina i amb la meva humil paraula tractaré d’expresasar la meva sincera opinió, per qui vulgui llegir-la, i fent gala de bondat, vulgui comentar-la.

Jordi Báez, Març 2009